Aficions

 

No sóc un home d’aficions espectaculars: no practico el surf (no sé nedar), no practico l’ala delta (no sé volar), però sí que m’agraden les excursions (sé caminar) i en certa  mesura l’art, la literatura i la música (tinc sentits).

He de destacar, però, cinc espais en els quals en sento especialment feliç:

La muntanya

Els meus pares em van iniciar a l’excursionisme, que després vaig practicar amb l’Agrupació Excursionista Pedraforca i el Centre Excursionista de Catalunya. Els meus fills, a qui he volgut transmetre aquests valors, practiquen a alt nivell diversos esports de muntanya.

De l'any 2005 al 2007 vaig ser vicepresident per al Centre Excursionista de Catalunya i, fins el 2011, comissionat del Patrimoni Documental.

Vaig impulsar i coordinar la constitució de l'Arxiu Històric (1876-), la catalogació i digitalització de la Cartoteca, la integració de la Biblioteca en el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, la digitalització del Butlletí (de 1876 a 1938) i dels fons antics de la Biblioteca (per un acord amb Google) i vam treballar en l’inventari i la digitalització del Fons d’Art. L’any 2009 vam iniciar un projecte de 7 anys de durada que ha permès digitalitzar, documentar i integrar a la Memòria Digital de Catalunya tot el fons d’imatges de l’Arxiu Fotogràfic (més de 300.000 imatges).

La Garrotxa

No he deixat d’anar cap any a La Garrotxa, a Sant Joan les Fonts: de petit, 3 mesos a l’estiu amb els pares; de gran, 2 mesos amb la dona i els fills en una casa pròpia; ara, uns dies amb els néts.  Sant Joan ha estat la meva segona casa.

Suïssa

Doctorant a la ETH de Zürich i postdoc al FIM, vam viure 5 anys a Niederhasli, uns dels anys més feliços de la meva vida. A Suïssa hi torno sempre que puc. És la meva segona pàtria; la primera, Catalunya, sens dubte. Em sento identificat amb la seva forma d’organització del treball, de respecte als altres i d’amor a la natura i al país.

Catalunya, la meva pàtria

Els meus pares em van educar en l’amor a la meva pàtria, Catalunya, en contraposició al procés d’absorció per part de les autoritats espanyoles. Sempre he pensat més en el meu país que en la meva professió o en mi mateix. El lema de creació del Centre de Recerca Matemàtica fou «créixer en matemàtiques, fer país», que he mantingut sempre amb fidelitat. Amb més de 70 anys estic vivint amb intensitat un procés cap a la independència de Catalunya, que, si l’assolim, serà una de les més grans recompenses de la meva vida.

La família

És per a mi un dels principals valors de la societat. M’hi sento més bé encara que a la muntanya, a la Garrotxa o a Suïssa.

Fes clic sobre les imatges per a veure-les a major resolució