Activitats científiques

La Societat Catalana de Matemàtiques

Refundació el 1978, de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, que en 4 anys passà de 16 socis a 400 (actualment 1000), iniciant la publicació del Butlletí de la SCM (butlletí de caràcter científic de periodicitat semestral), organitzant el 1980 les VII Jornades Matemàtiques Hispano-Lusitanes i el 1982 el congrés Sobre l’Educació Matemàtica y la Formació del Professorat, i iniciant una sèrie d’activitats científiques, entre elles la publicació El desenvolupament de les Matemàtiques al segle XIX.

El Centre de Recerca Matemàtica

Centre de Recerca Matemàtica

Creació del Centre de Recerca Matemàtica (CRM) el 1984 com un institut de recerca per a professors visitants i becaris postdoctorals, com un organisme de l’Institut d’Estudis Catalans, primer, i amb personalitat jurídica pròpia posteriorment, com un consorci entre la Generaitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans.

Direcció del CRM des de la seva creació fins l’any 2007.

Director honorari del CRM des de l’any 2007.

Durant la meva direcció van treballar al CRM més de 1.000 investigadors de 60 països diferents i es van organitzar 29 congressos, 25 workshops i 28 cursos avançats, tots ells d’àmbit internacional, amb la participació d’uns 4.000 assistents.

El CRM fou el primer institut d’investigació matemàtica creat a Espanya i un dels més prestigiosos d’Europa. Acollia anualment uns 100 investigadors d’arreu i organitzava 5 o 6 congressos o cursos avançats. Disposava d’uns locals de 1.300 m2 i d’una plantilla de 6 persones per als serveis administratius i tècnics, a més d’altres serveis externalitzats.

Entre els congressos més prestigiosos, convé destacar

  • Current State and Prospects of Mathematics, 1991, en el qual participaren 6 investigadores guardonats amb la Medalla Fields.
  • Barcelona Conference on Algebraic Topology, 1982, 1986, 1990, 1994, 1998, 2002. Congrés quadrianual, que es consolidà com el més prestigiós d’aquesta especialitat en tot el món.
  • 3rd European Congress of Mathematics, organitzat l’any 2000 a Barcelona per la Societat Catalana de Matemàtiques per encàrrec de l’European Mathematical Society, després d’una activa gestió del CRM, en el qual vaig pronunciar un parlament d’obertura.

 Publicació de la sèrie de monografies Advanced Courses in Mathematics CRM Barcelona, per l’editorial suïssa Birkhäuser Verlag, de la qual n’he estat el creador i managing editor (2001-2008), que recull els resultats dels cursos avançats científicament més destacats.

 El CRM organitza amb gran èxit des de 1999, conjuntament amb el Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, el màster Matemàtiques per als instruments financers, en col·laboració amb Borsa de Barcelona i diverses societats financeres.

El CRM participa activament amb notable èxit en les convocatòries competitives de l’Estat Espanyol i de la Unió Europea i rep finançament estable de la Generalitat de Catalunya.

  El director del CRM és membre d’ERCOM, (European Research Centres on Mathematics), un comitè de la Societat Matemàtica Europea que agrupa 25 instituts d’investigació de tot Europa. Dels anys 2002 a 2006 he estat chairman d’ERCOM, amb reunions anuals a Varsòvia, Viena, Aarhus i Pisa, en les quals s’ha analitzat la política científica europea i la problemàtica en els països menys afavorits i s’han establert acords de cooperació entre els diversos centres d’ERCOM a nivell doctoral i postdoctoral.

El CRM és membre de l’European Post-doctoral Institute for the Mathematical Sciences (EPDI), que atorga anualment beques postdoctorals per facilitar la mobilitat intraeuropea.

El programa NEST de la Comissió Europea va acollir entre 2005 i 2007 l’únic projecte coordinat per una institució de l’estat espanyol, com una acció de suport a la recerca, proposat per l’IHES, Eurandom, l’Emmy Neother Institute i el CRM, del qual n’he estat el coordinador general. Aquest projecte, Shaping New Directions in Mathematics for Science and Society (MATHFSS), pioner a Europa, estimula i desenvolupa activitats en quatre direccions: Biologia de sistemes, Seguretat de continguts digitals, Estimació de riscos i Neurociència matemàtica.

La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer

Fundació Ferran Sunyer i Balanguer

Creació el 1992 de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, una fundació privada sense ànim de lucre que anualment concedeix un premi internacional a una monografia que reculli els avenços més recents en un àrea de les matemàtiques. El premi està dotat amb 15.000 euros i l’obra guanyadora es publica a la prestigiosa sèrie Progress in Mathematics de Birkhäuser Verlag.

Des de l’any 2007 la Fundació atorga anualment borses de viatge per a estudiants de doctorat de les universitats dels Països Catalans, en l’etapa final de realització de la tesi, per fer una estada d’entre 1 i 3 mesos en una institució de recerca de fora del seu àmbit geogràfic.

La Fundació ha creat l’any 2008 el Premi Matemàtiques i Societat, que s’atorga anualment al millor reportatge o activitat sobre qualsevol aspecte de les Matemàtiques produït als Països Catalans.

Membre del Patronat de la Fundació, del qual he estat president durant 7 anys.

Director de la Fundació des del maig de 2007 fins a l’abril de 2020.

Durant l’any 2012 promotor i coordinador de les activitats per commemorar el centenari del naixement de Sunyer i, en particular, editor de l’obra Selecta Ferran Sunyer i Balaguer, impulsor del documental Ferran Sunyer i Balaguer, història d’un exili interior i comissari de l’exposició La superació d’un matemàtic, Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967).

Des de l’any 2012, la Fundació organitza anualment a Figueres (ciutat natal de Ferran Sunyer) el Dissabte Transfronterer de les Matemàtiques a l’Alt Rmpordà, una activitat que aplega cada any 90 estudiants de batxillerat i uns 30 professors d’ensenyament secundari.

L’any 2019, la Fundació i l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona van acordar dur a terme el projecte Incognyx-FSB, que ha de permetre mesurar amb precisió la capacitat intel·lectual de nens i nenes amb paràlisi cerebral de naixement (com Ferran Sunyer).

Autor del llibre Ferran Sunyer i Balaguer, un singular matemàtic català (en català, francès i anglès), editat per la Fundació FSB, Barcelone, 2022.

La recerca

Creador, a partir de 1976, del Grup de Topologia Algebraica de Barcelona, un grup d’investigació consolidat, de gran prestigi internacional, que compta actualment amb 4 catedràtics d’universitat, 4 professors titulars d’universitat, 1 titular d’escola universitària, 4 letors, 2 contractats Ramón y Cajal, 4 ajudants, 1 becari postdoctoral i 4 estudiants de doctorat.

 El grup de recerca té actualment membres a les universitats Autònoma de Barcelona, Barcelona, Málaga, Almería i London Metropolitan a Gran Bretanya.

Editor de diversos llibres científics publicats per Springer Verlag i Birkhäuser Verlag, entre altres editorials.

Autor d’un gran nombre de conferències i de publicacions científiques en universitats de diversos països i en revistes científiques.

La Red Española de Topología

Promotor i primer coordinador de la Red Española de Topología (RET), una xarxa d’equips d’investigació en les diferents branques de la Topologia, iniciada l’any 2003, creada pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, que agrupa uns 150 investigadors.

Des de l’any 1993, s’organitza l’Encuentro de Topología, amb un recorregut itinerant per les universitats espanyoles i l’any 2005 la RET publicà el Libro blanco de la topología en España, obra que vaig dirigir personalment.

L'educació científica

Autor, amb Irene Llerena, del llibre Àlgebra Lineal i Geometria, UAB 1988, en català i Ed. Reverté 1990 en castellà, del qual s’han publicat 4 edicions en llengua catalana i 5 en llengua castellana. Durant més de 15 anys ha estat el llibre de referència en aquesta matèria a les universitats catalanes, espanyoles i hispano-americanes.

Autor del llibre Iniciació a la Topologia Algebraica, Bellaterra 1994.

Editor (amb C. Casacuberta) del llibre Mathematical Research: Today and Tomorrow, Springer 1992.

Editor del llibre El desenvolupament de les Matemàtiques al segle XIX, Barcelona 1980.

Autor de nombrosos articles científics i de divulgació científica en revistes especialitzades i en diaris.

Director dels cicles de conferències Grans conjectures matemàtiques (2008) i Matemàtiques en les ciències i la societat (2009), organitzats per CosmoCaixa.

Coordinador del Lllibre blanc de la recerca matemàtica a Catalunya (2000-2009).

Coautor (amb Margarida Mitjana) del Report de la recerca en matemàtiques a Catalunya (2003-2009) per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans (2012).

Arbre genealògic de la descendència matemàtica

Els meus ascendents:

Leonhard Euler 1973 CH
Joseph Louis Lagrange 1754 I
Siméon Denis Poisson 1800 F
G. P. Lejeune Dirichlet 1827 D
Rudolf O. S. Lipschitz 1853 D
Felix Klein 1868 D
C. L. Ferdinand Lindemann 1873 D
David Hilbert 1885 AD
Ehrhard Sachmidt 1905 D
Heinz Hopf 1942 D
Beno Echmann 1942 CH

MANUEL CASTELLET 1973 CAT

 I els meus descendents!

Activitats culturals

La presidència de l'Institut d'Estudis Catalans

Des d’octubre de 1995 a setembre de 2002 vaig ostentar i exercir la presidència de l’Institut d’Estudis Catalans, la primera institució acadèmica de Catalunya.

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), creat el 1907 per al desenvolupament de la ciència i la cultura a Catalunya, és actualment una institució acadèmica que agrupa lingüistes i filòlegs, historiadors i arqueòlegs, filòsofs i científics socials, metges, científics i tecnòlegs, en llur condició d’acadèmics numeraris, a més de 26 societats científiques que abasten tots els àmbits del coneixement, amb més de 9000 membres.

L’IEC, reconegut per un Reial Decret de 1976, és, a més, l’Acadèmia de la Llengua Catalana i correspon a ella la normativització i l’establiment del lèxic i les normes ortogràfiques i gramaticals del català.

Durant el període de la meva presidència, l’IEC va passar de 105 acadèmics numeraris a 140 i va actualitzar i modernitzar els seus estatuts, convertint-se en referent per a altres acadèmies de l’Estat Espanyol.

Té la seva seu a la Casa de Convalescència de l’antic Hospital de la Santa Creu, un edifici del segle XVII declarat d’interès cultural, que durant el meu mandat fou totalment restaurat i rehabilitat arquitectònicament per a les necessitats d’una institució activa del segle XXI.

L’IEC compta amb una plantilla de personal laboral contractat per a realitzar els treballs d’administració, suport tècnic i suport als investigadors d’un centenar de persones.

Com Acadèmia de la Llengua

Durant el període del meu mandat es van dur a terme, entre d’altres, les següents importants realitzacions:

  • Diccionari de la Llengua Catalana (1995), actualització del darrer diccionari normatiu oficial, que datava de 1932.
  • Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (1998), gran base de dades del català contemporani, que conté 55 milions d’accepcions degudament lematitzades, consultable públicament a través del Portal de Dades Lingüístiques.
  • Primer volum de l’Atles Lingüístic del Domini Català, obra que consta de 12 volums que contindran tota la dialectologia i la fonètica del català.
  • Digitalització i informatització del Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover-Moll, compendi global de tota la llengua del domini lingüístic català.

Com Acadèmia de la Història

Mereixen destacar-se quatre grans projectes de recerca i estudi:

  • Publicació del volum quart i elaboració del material del cinquè i darrer del Corpus Vitrearum Medi Aevi, projecte de nivell europeu que consisteix en l’estudi i documentació dels vitralls de les grans esglésies medievals.
  • Elaboració i publicació de dos nous volums de la obra magna Catalunya Carolíngia, que consisteix en la recopilació i l’estudi dels documents carolingis anteriors al segle X.
  • Estudi i publicació de diverses làmines de la Forma Orbis Romana, sobre els assentaments romans a Catalunya.
  • Publicació d’un volum anual de l’Arxiu de Textos Catalans Antics, que recopila textos i documents publicats en català a l’Alta Edat Mitjana.

Com Acadèmia de Ciències

En el camp de les ciències, la medicina i la tecnologia destaquen:

  • El Diccionari de Geologia, que recull totes las accepcions científiques i populars en aquest camp, obra de referència per a altres llengües llatines.
  • Inici de la sèrie Clàssics de la Ciència, selecció i traducció al català de textos fonamentals en el desenvolupament de la ciència i la medicina, de la qual es van publicar 6 volums.
  • Inici de la revista Contributions to Science, que recull una exposició de les investigacions a Catalunya dels equips més destacats i és present a 400 biblioteques de tot el món.
  • Elaboració i publicació de La Ciència en la Història dels Països Catalans, estudi de les aportacions de científics catalans al desenvolupament de la ciència i de la influència dels avenços científics en la societat de las terres de llengua catalana.

Com Acadèmia de la Creació Artística

Durant aquests anys de la meva presidència, l’IEC va crear un fons d’art constituït per 60 obres, donacions, dels més destacats artistes de las terres de llengua catalana, com Antoni Tàpies, Antoni Clavé, Albert Ràfols Casamada o Joan Guinovart.

Altres activitats científiques

Inici d’una sèrie de Jornades científiques d’alt interès pel seu contingut científic o tecnològic o pel seu impacte social sobre diversos temes de ciències, història, comunicació, tecnologia, humanitats, sociologia, etc. Cada una d’aquestes Jornades va donar lloc a la publicació corresponent.

Entre els actes protocolaris, destaco:

  • Compareixença davant la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya.
  • Compareixença davant la Comissió de Cultura del Senat espanyol.
  • Lliurament del Diccionari de la Llengua Catalana a S. M. El Rei d’Espanya.
  • Recepció de la ministra d’Educació i Cultura a la seu de l’IEC.
  • Diverses audiències privades amb el president de la Generalitat de Catalunya.
  • Presentació de l’Institut d’Estudis Catalans i de les seves activitats en més de 40 ciutats i pobles, impartint-hi diverses conferències, entre els quals: Barcelona, Castelló de la Plana, Ciutat de Mallorca, València, L’Alguer, Perpinyà, Andorra, Fraga, Madrid.
  • Intervenció a Tribuna de Barcelona l’any 2002 amb la conferència Llengua, cultura, ciència, tres eixos d’una identitat

Publicacions pròpies més destacades en aquest àmbit

A més de nombrosos articles, presentacions i conferències, mereixen destacar:

Altres activitats de l'àmbit cultural